dijous, 21 d’agost de 2014

NO PUC CANVIAR LA MEVA MENT

NO PUC CANVIAR LA MEVA MENT


Per Jeff Foster

No puc canviar la meva ment, construir la meva ment, o perdre la meva ment, igual que la immensitat del cel no pot canviar els núvols, fer que s'aturin, o deixar-los anar. Només pot ser si mateix, anterior al temps.

La immensitat no és els núvols, però segurament els abasta, els permet ser. No estic contingut per la ment (pensaments), o mantingut en ella, o definit per ella, però la ment balla en el que jo sóc.


Jo sóc el contenidor incontenible, no pas el contingut.
Jo sóc la consciència mateixa.
Jo no puc ser canviat, construït, o perdut, però permeto tot canvi i pèrdua dins meu.

Jo (més enllà de "jo") sóc un univers, i les galàxies neixen i moren dins el meu infinit cor. I amorosament observo la ment com balla la seva dansa infinitament creativa, voltant cap endavant i cap enrere entre tot de possibilitats, sense descansar mai.

La ment està sempre canviant, sí, però jo no puc canviar la meva ment.

I així romanc, immutable, present,  en repòs.


Jeff Foster