EL QUE ETS
Imagina la perfecta pantalla de cinema.
Mai desapareix. Sempre està present.
Permet tot tipus de pel•lícules que es
projecten en ella - pel•lícules de
guerra, de terror, comèdies,
de suspens. pel•lícules tristes, pel•lícules
alegres - La pantalla ofereix una llar
per a totes elles. Les pel•lícules vénen
i van, però la pantalla roman sempre. La pantalla mai és ferida o malmesa, fins
i tot a la pel•lícula més violenta o
intensa.
Quan tu estàs veient una pel•lícula ,
absort en la seva història, mai ets conscient de la pantalla. Et sents arrossegat
per la trama. Les localitzacions canvien, els paisatges canvien, vas cap
endavant i cap enrere, fins i tot en el temps.
Els personatges neixen i moren.
Les guerres es lliuren, es vessen
llàgrimes, les connexions es fan i es desfan.
Tot això està succeint en una pantalla
que mai canvia, mai es mou, mai viatja en el temps, mai neix i mai mor.
L'única cosa que és essencial - la immutable
pantalla - mai és part de la història.
I, tanmateix, sense la pantalla de
cinema en primer lloc, no podria haver cap història.
En sortir de la sala de cinema, pots
pensar que has estat veient una pel•lícula durant tota la vesprada, però en realitat
només has estat veient una pantalla que mai s'ha mogut. Tu has estat mirant
fixament una cosa que mai ha canviat, mai feia res en absolut, no tenia una
pròpia història. I, malgrat això, a la vegada, sents que estaves en un viatge meravellós.
Aquesta és la paradoxa de la vida humana.
El somni de "la meva vida"
es projecta en una pantalla de consciència que sempre està desperta.
Aquesta pantalla vivent és el que ets.
Consciència pura prèvia als conceptes.
Una presència constant.
La pel•lícula és la dansa inacabable de conceptes,
pensaments, sensacions, sons, imatges, records, percepcions, tot apareix i
desapareix a la teva abraçada eterna.
La pel•lícula està en constant moviment, però tu sempre romans, mai essent part de la
pel•lícula , però permetent-la sempre, profundament arrelat en l'aquí i ara,
radicalment obert a la següent escena, qualsevol que resulti ser.
Tu no pots acceptar, perquè tu ets
l'acceptació mateixa.
- Jeff Foster
